Ja sabeu que el tema monogràfic de la pròxima Assemblea d’Història de la Ribera és «L’ensenyament a la Ribera de Xúquer». La primera aportació del poble i l’ajuntament de Castelló a la XVIII Assemblea ha sigut l’edició facsímil del periòdic local Cultura.
A principi de febrer de 1933 va veure la llum a Castelló el primer número de Cultura, un periòdic de temàtica educativa i cultural editat pel Consell Local de Primera Ensenyança d’aquell temps. El diumenge 9 d’abril va aparéixer el segon número, i a partir d’aquesta data el periòdic eixirà quinzenalment fins a febrer de 1936, quan amb el número 77 acabava aquesta destacada iniciativa del Consell.
Aquest projecte periodístic seria només un dels molts que es van dur a terme durant aquells anys destacats. L’arribada de la República va suposar una autèntica revolució en el camp educatiu per a aquest poble de la Ribera Alta. Entre 1931 i 1936, gràcies a la nova política educativa republicana i gràcies també als esforços realitzats per l’Ajuntament i pel magisteri local, es va aconseguir traure l’escola pública de l’abandó al qual havia estat sotmesa durant els anys anteriors. El nou alcalde republicà Rafael Ferri, sàviament assessorat pel secretari de l’Ajuntament i president del Consell Eulogio Puig Usina, va augmentar considerablement la partida dels pressupostos municipals destinada a educació.
Per la seua part, una bona representació dels mestres, encapçalats per Benito Santaya, es van dedicar en cos i ànima a portar a la pràctica tot allò que volien i se’ls demanava per millorar la situació de l’escola. Tots ells eren coneixedors de la importància que tenia l’escola en la transformació de les persones i estaven convençuts que era el lloc ideal per a tractar de crear una societat més justa, solidària, democràtica i culta.
Amb aquest objectiu crearen deu noves escoles per a aconseguir que tots els xiquets en edat escolar pogueren estar escolaritzats; van inaugurar una biblioteca pública per tal de fomentar la passió per la lectura; van obrir una cantina escolar per a donar una alimentació sana i equilibrada als xiquets més necessitats; van realitzar intercanvis amb xiquets d’Énguera per a establir relacions d’amistat i fraternitat; van patrocinar estudiants pobres perquè pogueren continuar amb els seus estudis; van posar en marxa una Universitat Popular; van promoure classes nocturnes per tal que les persones adultes pogueren continuar la seua formació i van organitzar tres colònies a Benidorm perquè els xiquets de les famílies més humils i amb menys salut tingueren uns dies de vacances a la vora de la mar.
El periòdic Cultura serà la tribuna des de la qual el Consell Local de Primera Ensenyança informarà els castellonencs de la realització dels projectes anteriors. Però Cultura també serà l’aparador on es mostrarà tota la vida cultural i esportiva del Castelló republicà. Articles sobre la Lira Castellonense i el seu director Jaume Fayos, sobre les obres teatrals que es representaven al teatre Ideal, sobre les pel·lícules que es projectaven, sobre els èxits esportius aconseguits pels ciclistes locals Antoni Escuriet i Salvador Molina…, ocuparan una bona part de les seues pàgines, com també ho faran escrits, poemes i treballs realitzats pels xiquets de les escoles i per persones adultes amb inquietuds culturals.
Per tot açò, per ser un testimoni únic de la identitat del nostre poble i de la seua gent, per la seua facultat de descobrir-nos la nostra història col·lectiva i pel seu poder de fer-nos sentir més units i més poble, l’actual Ajuntament de Castelló ha publicat recentment el facsímil del periòdic Cultura.
En la «Introducció» de l’edició hem situat el fenomen en el context de la reforma educativa de la Segona República, de la qual el poble de Castelló és un exponent preclar. També hi podreu llegir una anàlisi sobre les característiques de la publicació, una relació dels col·laboradors habituals i un breu panorama de la vida local d’aquella època.
Podeu adquirir el llibre a la Biblioteca Pública Municipal o a les oficines de l’Ajuntament per només 15 euros.
Ramon Vicent i Isern
XVIII Assemblea d’Història de la Ribera
